canal*GITANO: Diari d’un projecte
Amb sitio*TAXI, Antoni Abad va poder dur a terme, per primera vegada, un projecte en què la combinació de les possibilitats tècniques de la telefonia mòbil i d’Internet permetien a un col·lectiu social determinat tenir presència activa en un mitjà de comunicació global, com és la xarxa. En aquest cas, foren els taxistes de México DF els que es van poder expressar, d’una manera immediata i sense filtres ni censura, a través d’aquest nou canal. A Lleida, en canvi, han estat els gitanos, una comunitat plenament implantada a la ciutat, però profundament desconeguda per un ampli conjunt de la població, alhora que carregada de tota una sèrie d’estigmes i tòpics, aplicables tant en un context local, com en un de més general.
D’entrada, la proposta fou presentada a diferents associacions i entitats vinculades a la comunitat, com ara l’Associació Futur, Prosec i Trampolí. La primera ens va posar en contacte amb els habitants de la Mariola, barri on viuen la majoria dels gitanos de la ciutat; i les dues darreres ens van posar en contacte amb els gitanos del Centre Històric. Es tractava d’espais urbans i condicions socials diferents. En el primer cas, bàsicament, es tractava de nois i noies dedicats a la venda ambulant; en el segon, de noies vinculades a programes de formació i d’inserció laboral.
L’element clau perquè el projecte fos possible eren els emissors, és a dir, els membres de la comunitat que disposarien d’un mòbil que els permetria abocar a Internet aquella informació que creguessin oportuna. L’elecció dels emissors es va dur a terme amb l’ajuda de les esmentades associacions i a partir de les entrevistes que tres educadores socials van fer sota la direcció de Jordi Garreta, sociòleg de la UdL.
El missatge d’Antoni Abad als emissors fou clar: ells tenien unes eines a través de les quals expressar-se, que els comprometien amb si mateixos i la pròpia comunitat, des del moment que serien els artífexs d’unes imatges i continguts que acabarien definint –encara que fos d’una manera particular i circumscrita a un context limitat i concret, atès que s’ha de tenir en compte que el contingut de canal*GITANO no representa la totalitat del poble gitano de Lleida– el col·lectiu al qual pertanyen. La producció icònica i conceptual, per tant, en última instància, passava de l’artista als emissors. L’artista tan sols proporciona unes eines i incentiva els participants a partir de les reunions col·lectives que s’organitzen setmanalment al mateix Centre d’Art la Panera. Reunions que es realitzaven, per una banda, amb els nois, i, per l’altra, amb les noies, per tal de respectar els seus costums culturals.
El resultat final del projecte canal*GITANO, aquella part de l’obra que el públic rep de manera definitiva, comporta un procés en canvi continu que consisteix en la pròpia creació de la pàgina web. Les reunions, d’alguna manera, van configurar el motor del projecte, el lloc d’encontre per definir, perfeccionar i consensuar els continguts de la pàgina web. Era en aquest context on d’una manera efectiva es comentaven les diferents aportacions que cadascú havia fet en els seus canals individuals –el seu àmbit quotidià, les seves inquietuds, admiracions, etc.–, com ara el canal Soraya, Sulamita, Paquito, etc., i on es posaven en comú les diverses perspectives dels membres participants del projecte, a fi i efecte de crear els canals col·lectius, atenent a les característiques pròpies de la cultura gitana i els interessos particulars dels emissors.
El primer canal que es va crear fou el canal*LLEIDA, en el qual es pretenia configurar un mapa humà a partir de les relacions personals dels emissors (amistats, família…). Atès que bona part dels gitanos participants treballen com a venedors ambulants, un altre dels canals que es van proposar fou el canal*MERCAU.
A continuació, el canal*PLA i el canal*MARIOLA van fer referència a espais urbans. El primer, que fa al·lusió al barri d’on és originària la comunitat gitana de Lleida, dóna a conèixer la història dels gitanos a la ciutat mitjançant imatges i testimonis d’aquells que en van formar part i que ara recorden amb nostàlgia. I el segon, com a conseqüència del seu desplaçament a la Mariola, retrata el barri on actualment viuen bona part dels emissors. En un altre sentit, altres canals se centraven en costums i hàbits que sustenten la cultura d’aquest poble. Així, al canal*PATRIARCA a través d’entrevistes es mostra un dels pilars centrals de la comunitat: els patriarques, aquells membres masculins que a través de l’experiència són capaços de distingir entre el que és bo i el que és dolent, i guiar així la resta de membres de la comunitat. Un altre element vertebrador de la família i la cultura gitana en general ha estat la dona, tal com es pot veure al canal*ROMÍ, a través del testimoni de diferents generacions. El canal*BODA, en què les dones també van participar activament, ens permet apropar-nos a les característiques d’aquesta celebració tan arrelada. La tradició de la població gitana comporta una sèrie d’elements simbòlics que la defineixen i que s’han volgut plasmar al canal*SÍMBOLO. Entre els costums més arrelats entre els gitanos trobem la música, que en aquest projecte és acollida al canal*GARROTÍN, el títol del qual fa referència al vessant de la rumba catalana que s’originà a Lleida. El canal*CULTO mostra la manera de viure la religió del poble gitano, que majoritàriament segueix la doctrina de l’Església Evangèlica de Filadèlfia.
Els casos de discriminació que havien viscut alguns dels emissors van fer que sorgís el canal*IGUAL, l’únic canal obert, i per tant accessible, al conjunt dels usuaris que podien aportar altres situacions de discriminació, així com també la seva opinió sobre aquest i altres temes.
Per altra banda, a partir de les entrevistes prèvies a l’inici del projecte, les educadores socials van elaborar el canal*SOCIAL, d’on es poden extreure algunes conclusions del seu treball.
Excepcionalment, trobem el canal*TRAMPODER, en què han participat les noies que segueixen les activitats de l’Associació Trampolí, ubicada al Centre Històric i dedicada a la formació de les dones gitanes del barri. Atès que les participants d’aquest canal provenen d’un entorn social força difícil, el fet de participar en la construcció d’aquest canal els va servir com a eina complementària al seu treball per repensar la seva situació.
Un dels aspectes més destacables de les reunions fou la proximitat que oferien, propiciant l’intercanvi d’experiències íntimes i personals que posaven en evidència la part més humana del projecte, i sobretot, en el cas de les dones, la possibilitat d’establir un estret i profund diàleg que provocava el sorgiment de punts d’encontre i divergència entre dues comunitats, la gitana i la paia.
Certament, podríem dir que per a alguns participants, tal com ells mateixos van exposar, el projecte havia suposat poca cosa més que un divertiment –amb alguns perills implícits, com el fet de mostrar-se públicament a Internet–, que tenia com a compensació final un mòbil. Ara bé, una majoria, com ara el cas de l’Associació Trampolí i el conjunt de les dones, concloïen que l’experiència d’haver acceptat la proposta d’Antoni Abad havia significat un procés d’exploració i introspecció profitós, tal com comenten les noies del/de la Trampolí: «El canal*GITANO nos ha ayudado a expresar cosas que nunca habríamos dicho». Uns resultats, però, que, sense voler minimitzar-los, sempre hauríem de deixar oberts a revisió, des de la consciència de les limitacions de la institució art davant la realitat social. En aquest cas, des de l’art s’han donat unes eines que han permès a un col·lectiu determinat mostrar la seva idiosincràsia, deixant de banda qualsevol pretensió redemptora i proselitista. És un retrat de l’aquí i ara d’una part dels gitanos lleidatans.
Antoni Jové i Maria López Fontanals
canal*GITANO
Textos de Martí Peran, Jordi Garreta, Antoni Jové i Maria López Fontanals
Publicació Centre d'Art La Panera, Lleida 2005
Català-Español
pdf. download